Les fonts del Montnegre.

30 de Novembre – 50 km – 4 hores.

En el Montnegre hi ha dues fonts que reben el nom de font del Montnegre: una es troba a dalt de tot de la urbanització d’aquest mateix nom a Sant Iscle i l’altre al costat de l’Ermita de Sant Martí, la ruta d’avui ens porta a visitar entre altres indrets aquestes dues magnífiques i desconegudes fonts.

Avui surto més tard, haig d’acompanyar al meu fill a una sortida del cau, i se’m fan passades les 9 mitja. El temps ahir va dir pluja, neu i fred, per tant la motxilla fins a dalt amb tot tipus de roba.

Encara que es més tard, fa fred, les primeres rampes del tallafoc del costat de l’autopista me’l fan treure una mica de sobre. Ja es veuen les marques de la cursa que es farà demà a Santa Susanna i que promet forces emocions. Baixada pel corriol de sempre cap a Sant Pere de Riu passant per la petita capella de Santa Maria.

Carretera asfaltada, direcció cap a la riera de Pineda, al pas per Can Marquès, es veuen els primers matiners que estan fent l’esmorzar de forquilla, un dia l’haurem de provar. A l’alçada de la passera de can Ros, creuo la riera, quin goig, feia temps que no hi havia aigua, i amb les darreres pluges ara baixa amb una mica d’alegria.

P1040129

Toca pujar cap a Sant Andreu pel mortirolo, així que xino-xano cap amunt, encara que sembli estrany avui les pendents van bé pel fred. A dalt uns quants bikers, estaven buscant la derruïda Ermita de Sant Andreu, els hi dono unes petites indicacions, i a continuar. Segueixo cap a tres termes i a l’entrada de la urbanització de Can Domenech, agafo el desviament que puja per la font dels amics.

P1040132

Aquesta és una pista mítica pels bikers, dura i solitària, però és una de les més ràpides per pujar a dalt de tot. Només em creuo amb un parell de cotxes, cap biker, i a mesura que anava pujant d’alçada: 300, 400, 500, 600 metres el fred es feia més intens. Agafo el trencant que ens porta cap a Santa Maria i la Torre del Foc, i aquí la gran alegria del dia, la neu!!!, no hi comptava, al començament una mica als costats però a mesura que arribaves a d’alt del coll d’en Cona aquesta cobria tota la carretera. Com un nen petit fent fotos a dojo, per ensenyar a casa, és la primera de la temporada i això sempre fa il•lusió.

P1040137

Agafo el camí dels castanyers, amb restes de castanyes per terra, i amb neu a les vores era un delit avui per la vista, unes quantes fotos més i amunt que encara no havia fet cap dels objectius, però això valia la pena.

P1040139

Torno a agafar la pista ampla que em durà fins a dalt de tot de la urbanització de Font Montnegre. Allà dalt, amagada darrera uns dipòsits es troba aquesta font, data de finals de 1800 (el 1877), encara que va ser reconstruïda totalment el 1974.

P1040140

Aquí he canviat de costat de muntanya, això es més bagueny, i el fred comença a apretar de valent. Agafo un camí que surtin de la urbanització em portarà just a sota del veïnat de Cal Paraire, no l’havia fet mai, ha valgut la pena, però m’he congelat. Les xemeneies que fumaven a Cal Paraire, contrastaven amb la meva fredor interior, imaginant-me fent unes torrades a la vora del foc. En una de les parets llueix una antiga bicicleta.

P1040145

Però les dues pendents maquiavèl•liques: una just darrera de cal Paraire i l’altre quan enllaço amb el GR-83, m’han fet despertar del somni, hi he entrat en calor de cop. Ara només cal seguir el GR fins a Sant Martí del Montnegre, on just a l’entrada de l’ermita hi ha un petit corriol, una mica amagat que ens porta fins a la segona font del Montnegre. Aquesta és més autèntica en mig de la espessor salvatge i d’una senzillesa elegant. Una petita porta atrotinada de color verd tapa la mina per on raja una aigua boníssima.

P1040148

Fetes les fotos de rigor, i la ocasió s’ho mereix, cal fer una visita a l’ermita de Sant Martí on podem gaudir de la seva austera façana . També podem admirar un paisatge que t’omple, unes vistes increïbles del Vallés i del Montseny, aquestes coses regeneren la teva ànima.

P1040151

Ja està tot fet, falta tornar a casa, que no es poc, 20 quilòmetres de Montnegre en estat pur, passant per l’alzina de Can Presses, la font de la brinxa, Can Benet, Hortsavinyà, Mare de Deu de l’Erola, Coll de porc, quatre camins i la riera de Santa Susanna.

Avui una ruta 100% Montnegre que m’ha fet gaudir plenament i segur que no us deixarà indiferents.

Enllaç a wikiloc: Les fonts del Montnegre

Mapa de la sortida:

Capturafontmontnegre

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Sin categoría. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Les fonts del Montnegre.

  1. manelts ha dit:

    Montnegre en estat pur

  2. GINETAS BIKERS ha dit:

    una ruta chulísima y que no conocíamos ….,la verdad que nos ha impactado.tantas veces subiendo a Sant Marti y nunca habíamos visto esas fuentes,no dudes de que habrá que ir a vsitarlas,gracias por colgar el track,iremos..!!! gran ruta y de mucho nivel.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s