Transmaresme 2015

1 de Març – 84 quilòmetres – 7 hores i 10 minuts. Fa ja uns quants anys quan vaig començar a anar amb bici, sempre havia dit que no faria mai curses, això no va amb mi!!, però sempre n’hi ha una primera. I reconec que no m’ha desgradat l’experiència, no per la cursa en sí, sinó pel tema de cohesió de grup. Les reunions, les planificacions, les rutes per entrenar la distància i el desnivell, el menjar, on cadascú del grup ha anat agafant rols diferents i aportant els seus coneixements i  grau d’experiència. Ha estat el millor de tot. Sóc novell en totes aquestes coses, es la meva primera cursa. Massa gent, més de 1000, persones i amb diferents objectius: uns marcar temps, els altres superar el repte de l’any passat, altres conèixer rutes noves, acabar-la, gaudir d’una sortida amb els companys… En el grup nostre hi havia objectius de tot tipus . Suposo que cadascú es marca els seus propis reptes. 2015-03-01 07.31.09 Ens aixequem ben d’hora, alguns hem dormit poc, nervis?, suposo que sí!, que acabem bé, que no tinguem problemes, que ningú es faci mal,… Amb més o menys cara de son ens trobem a les 6:30 per anar cap a Santa Coloma, les nostres “santes parelles”, ens acompanyen per tornar el cotxe, això no té preu!!. A les 7:20 ja estem al lloc, descarregar bicis, menjar o beure alguna cosa i equipar-se, amb això passen els minuts i els nervis inicials, i bicis i més bicis ….. 2015-03-01 07.54.53 Ens agrupem com podem al final de la cua, exceptuant el Julio que intenta anar cap endavant, ell fa una altre cursa. Tothom molt animat, música marxosa i a les 8 en punt tret de sortida, comencen a sortir bicis i nosaltres ni ens movem, als 5 minuts comencem a tirar lleugerament. Tenim un convidat de luxe, en Juan, està a casa seva i a agafat la bici per acompanyar-nos el primers quilòmetres i fer-nos de guia. Un petit tram d’asfalt ens porta a enllaçar amb una primera pista de sorra amb lleugers desnivells i zones de descans passant pel costat de Sant Jeroni de Murtra. Al final d’aquesta zona un gir a l’esquerra és porta cap una primera rampa imponent on comença la pujada de veritat. Aquí hem gaudit doblement de la vista, cap al mar una vista impressionant sobre el Barcelonès, i cap a dalt un serp de colors de ciclistes que s’enfilen muntanya amunt cap a la Coscollada, el punt més alt d’aquesta zona. IMG-20150301-WA0025 Arribats a aquest punt ens comencem a dividir en JuanPi, Fernando, Manel, Miguel Angel i en Juan Carlos, comencen a tirar endavant, jo  espero al Jaume  amb el que faré la resta de la cursa i pel darrera el Pere que s’ha quedat amb en Carles que persegueix l’objectiu d’acabar-la. IMG-20150301-WA0023 Baixem per tornar a pujar cap al Turó d’en Galceran, per  agafar una sèrie de camins molt xulos per mig del bosc, baixem cap a la zona de Vallromanes per fer la darrera pujada d’aquesta zona que és fins al turó d’en Banús, una zona d’enllaç fins el bosc Gros ens porta a la primera part més divertida d’aquesta cursa uns corriols de llagrimeta molt ràpids que ens baixen fins a la riera d’Argentona on hi ha la primera zona  d’avituallament. Aquí tornem a enganxar-nos amb els nostres companys que ja acabaven, mengem alguna cosa i continuem tots junts cap a la zona més tècnica de la cursa. Una zona de corriols tant de pujada com de baixada que ens porten per les zones de l’esbarzer, l’oasi, can nogueres i els boscos de can gel. Hi havia trams amb forces arrels on t’havies de parar per què sempre trobaves algú caminant. A l’alçada de can Brugera enllacem amb el GR-83 on més endavant ens desviem a l’esquerra per fer una baixada molt ràpida fins a la riera de Can Rimbles. Tornem a pujar i a baixar cap a la zona de Dos Rius on hi ha el segon avituallament, aquí tornem a connectar amb el companys, però ells marxen més aviat i ja no els tornarem a trobar fins al final.

16677142196_b42400e572_o

A partir d’aquí com diem nosaltres “territorio comanche”, ja ho coneixem. Però encara queden 40 quilòmetres fins a l’arribada. Pugem cap a la Creu de Rupit per anar cap a Collsacreu passant per la Casa Nova d’en Pibernat. Tercer avituallament a Collsacreu, el fem més ràpid que els altres. Passat Coll senís ens queda la part més dura del que restava, pujada cap al veïnat de Cal Paraire, i la pujada del Coll de Can Poliva, on molts ja s’han baixat de la bici i la pugen caminant. Passat això ja es qüestió d’anar fent quilòmetres. Primer Sant Martí i després cap a l’esplai on hi ha el darrer avituallament. Penúltima pujada del dia la de Can Pica cap a Hortsavinyà. Baixem per l’Erola, Coll de Porc i el camí de la Terra Roja, per fer la cirereta final de la sortida. Pujar la turó de la Can Vidal per la zona del parapent, una darrera pujada de pedres i uns corriols força complicats a aquesta alçada de la cursa. IMG-20150301-WA0006 Arribada a Santa on la família estava esperant, i els companys que ja havien arribat. Fotos, hem anat a la carpa a menjar la botifarra reglamentaria i hem tornat a l’arribada per esperar a n’en Pere i en Carles que al final ho ha aconseguit, moltes felicitats!! T’ho has proposat i ho has fet, chapeau!!! 2015-03-01 16.22.45 El proper repte la Cabreres!!! Enllaç de la ruta a wikiloc: Transmaresme 2015 Captura-Trans

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Sin categoría. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s