Cabreres 2015 , btt en estat pur.

31 de Maig – 67 quilòmetres – Prop de 6 hores ciclant.

Eren moltes les expectatives que havíem posat en aquesta pedalada, que enguany arriba a la seva 23a edició i no ens ha defraudat en cap aspecte, tant en els aspectes positius com en els menys.  És un d’aquells dies que quan expliques que marxes a les 5 i pico del matí , 100 quilòmetres en cotxe, 7 hores per les muntanyes en bici, i tornes a casa a les 6 i pico de la tarda, et diuen que estàs malalt. Potser si?, que estem  malalts!!, però de btt. A la muntanya hem vist milers de btteteros, però cap feia mala cara, tot el contrari…

El dia comença a les 5 menys quart del matí, ens aixequem d’hora, per carregar les bicis i recollir els companys i sortir de Malgrat passats quarts de sis, per arribar al poble de l’esquirol una mica abans de les set del matí. La idea era començar a quarts de vuit del matí la pedalada. Arribem sobre l’horari previst, i com anàvem amb cotxes diferents cadascú va aparcar on va poder. Sort de les noves tecnologies i les geolocalitzacions per trobar-nos tots en un punt. En Manel i el Fernando que havien fet nit allà, ja ens havien recollit els dorsals.

 

Érem en Julio, Manel, Fernando, Juanka, Miguel Angel, Juan Pablo, David, Jordi en Jaume i jo, ens dirigim a la sortida i cap endavant. La quantitat de ciclistes que hi ha per tot arreu increïble. Una boira d’espant a la sortida, ens fan témer el pitjor, però a mesura que avancen els minuts i pugem una mica d’alçada va desapareixent.

Voltem una mica pel poble creuant la riera, i anem a buscar el tram del puigsepedres, camí amb unes llosses de pedres molt grosses que va pujant de mica en mica i fent escalons, amb la quantitat de gent que hi havia, molts de trossos els havíem de fer baixats de la bici. Una vegada passat aquest primer tram complicat, anem fent caminets i pistes pel mig del bosc, amb continues pujades i baixades fins agafar una pista de pujada que ens porta fins al primer avituallament sobre el quilòmetre 10 a la Serra. L’organització un 10.

Seguim el camí pujant cap al Puig de la Guardiola, l’ambient increïble, gent  pedalant amb discapacitat, altres amb tàndem, en aquesta zona estàvem ciclant per sobre de la boira el que feia que el paisatge fós molt espectacular. Baixem cap al Pla de Rostoll i d’Ardura per girar cap a Cantonigros, on un corriol força complicat a l’entrada del poble provoca una mica de “caravana”.

A Cantonigros ens esperava el segon avituallament amb botifarrada inclosa, tot molt ben organitzat. Després de recuperar una mica les forces, ens dirigim cap a la sortida del poble on trobem els desviaments de la curta i de la llarga, nosaltres com bons professionals la llarga. Agafem un corriolet a la sortida del poble vorejant la riera, que em quedaria curt a l’hora de posar-li adjectius: increïble, espectacular, natura en estat pur…

Ara toca pujar cap a la serra de Collsesviles, tornant a passar pel pla d’Ardura on a 10 metres veiem els btteros que anaven cap al segon avituallament de Cantonigros. Aquest tram es tot de pujada fins arribar a les antenes del Pedró de Rajols. Aquí comencem amb un altre tram antològic, dels de btt en estat pur, uns corriols per mig del bosc, amb algun que altra tros força complicat per culpa de la pluja del dia anterior, creuant rierols fins arribar al mirador que hi ha just sobre de rupit. Fotos de rigor i avall altre vegada. I anem baixant  alternant pistes mes amples i més estretes, corriols  fins a enllaçar amb el camí de Padernes, que ens porta fins al pla que hi ha sota de l’ermita de Sant Joan d’Alfabregues on hi havia el tercer avituallament, amb vistes al Salt de Sallent i als cingles de Tavertet, ufff. Quin luxe!!!

Creuem la riera del salt i ens enfilem pel Collsacabra per despres seguir el torrent del Gravet fins a la Devesa. Aquest tram tot ha estat de pujada però per una zona molt ombrívola. Fins a aquest punt cada cop que ens aturàvem a reagrupar-nos se’ns acabaven els adjectius, per definir tot allò que estàvem veient.

Desprès de la devesa , ens hem desviat cap al coll de Pixanúvies i cap a la Serra de Mateus. Aquí ha canviat tot, pujades on, en comptes de ciclar havies d’escalar amb la bici al coll, el que feia que sembles una peregrinació de gent. Els ànims de la gent baixaven en picat, s’ha passat del hem de repetir la cursa!!,  a molt xula  però l’any que bé no torno!!. En un tram de 10 quilòmetres hem tardat hora i tres quarts, ni les motos de l’organització podien pujar, els hi havíem de deixar el camí lliure quan intentaven enfilar-se per les pedres. El fet de que hagués plogut també ha contribuït que aquesta zona fos més perillosa encara.

Desprès del darrer avituallament quan només quedaven 9 quilòmetres pel final, ha tornat a canviar tot, una baixada espectacular fins a la meta a tota pastilla.

La cursa en termes generals ha estat molt i molt bé, una organització fenomenal, btt en estat pur, però contentar a 3000 i pico de persones es molt difícil, a mí personalment el tram del mig s’ha fet interminable, hi ha hagut massa tros de portar la bici al coll. Però ha valgut la pena.

El proper any segurament no repetirem, però no ho descartem dins d’uns quants anys.

 

Enllaç a wikiloc: Cabreres 2015

 

Creu de Canet i sot de Golinons.

23 de Maig -43 km – 3 hores i quart.

Un altre dia amb sortida en horari poc habitual, els companys ens fan dentetes i van a fer la darrera cabrilenca, el Jaume i jo amb compromisos familiars i de feina, no podem sortir tant d’hora i decidim fer una ruta per aquí.

Quedem més tard a les 9, fem de “domingueros”,  necessitem fer quilòmetres, la propera setmana tenim la cabreres. Avui anirem a la creu que fa temps que no hi anem.

Sortim de darrera la benzinera i per mig dels camps anem a buscar la carretera que ens deixa a cal Capità, per pujar cap a Sant Andreu, aquella hora ja trobem ciclistes de tornada, uff. La calor apreta una mica més, com canvia marxar una estona més tard. Coronem Sant Andreu i per la Urbanització de Castellar d’Indies, agafem els camins de sorra que ens porten després de vorejar Can Palau fins a Can Ginebra, per enllaçar amb la pista que ens puja a la Creu. Sense pressa però sense pausa cap amunt.

En hora i 3 quarts ja hi som, aprofitem per fer un mos, amb un grup de joves que estaven allà, semblava una exposició de la marca Scott, cinc bicis i la meva que no ho és. Avui un cel blau radiant, vistes espectaculars, fins i tot es veia Montjuic, increïble!!!. Fem fotos de rigor i tornada.

Baixem pel camp de tir de Canet, passant per Cal Ratet i Can Madró, fins a empalmar amb la carretera que ens porta a Sant Cebrià, on vorejant la riera creuem al poble. Avui canviem la tornada, habitualment sempre anem per les antigues escombraries i com que  en Jaume no havia estat a la zona de Golinons aprofitem per fer-hi un tomb. Pugem pel camí de Can Patxoca que porta cap a Can Lladò i després ens  desviem per Cal Correu per enfilar-nos fins a dalt de tot de Sant Pol.  Baixem una mica i girem cap al sot de’n Golinons, on fem un tros, fins passada la plantació de palmeres i a l’alçada de Can Golinons girem per anar cap a Calella i agafar el camí que ve de les antigues escombraries passant pel Turó de Golinons.

A partir d’aquí baixada fins a la piscina i tornem per la platja fins a Pineda on aprofitem per fer una cervesa a la cuina d’en Manel. Al final han sortit 43 quilòmetres amb una mica més de 1000 metres de desnivell. Demà en Jaume sortirà amb la flaca i jo segurament a la tarda tornaré a fer una sortida amb la btt.

Enllaç a wikiloc: Creu de Canet i sot de golinons.

 

Tornem a Argimon.

9 de Maig – 81 quilòmetres 4 hores i 45 minuts.

Avui tornem a fer una de les clàssiques, anar fins a Argimon. Hem de tornar a fer quilòmetres per preparar la cabreres de final de mes. Els companys havien sortit al matí fent una ruta fins a Sant Celoni i tornar, uff. En Jaume i jo sortim després de dinar, amb la “caloreta”, se’ns apunta en Pere Godino que acabava d’arribar de fer la ruta de Plata, de Sevilla a Salamanca. Això ja son paraules majors.

Quedem a les 2:45 a la capella del Sant Crist de Santa Susanna, on se’ns afegeix en Pere, ens ha anat bé que vingués, ha fet que el ritme fos una mica més viu. Es notava que portava quilòmetres a les cames.

La ruta la tradicional, pugem cap a Palafolls pel castell, per baixar a Tordera, i per darrera del parc d’en Prudenci Bertrana, agafem el camí que ens puja cap a la zona del Puig Marí, baixant després cap a Maçanet.

Passant pel polígon industrial enllacem amb el camí que ens porta fins al pont del diable. Travessem les vies del tren i agafem la GI-555 un quilòmetre per travessar la riera de Santa Coloma i arribar fins el desviament cap al Càmping de Riudarenes. Fins a l’alçada del càmping la pista va planejant però a partir del càmping  va pujant d’una forma molt suau fins al poble de l’Esparra, on arribem passant 10 minuts de les dues hores.

Aquí es on comença la traca final, primer un parell de quilòmetres suaus on veiem al dalt del turó el nostre objectiu. A partir del dipòsit on hi ha el rètol dels 1,4 km per Argimon, aquí canvia tot, mode patiment on per fer aquests 200 i pico de desnivell.  A dalt avui no pugem les escales fins a l’ermita. No anem sobrats de temps.

L’Ermita d’Argimon, és un santuari que formava part de l’antic castell d’argimon (del que no en queden restes) situat sobre un turo a 450 metres d’alçada a la població de Riudarenes. Mengem alguna cosa i tornem a baixar, ens parem al poble, a una Masia  a fer una cervesa, i a tornar a omplir d’aigua per la tornada.

Tornem pel mateix camí, encara ens queden dues hores per arribar a casa, amb bon ritme van caient els quilòmetres, Massanet, Turó de la dona morta, Tordera, Castell de Palafolls,… Arribem a casa més aviat del que havíem previst, amb 4 hores i tres quarts havíem anat i tornat. No està malament per una sortida de 81 quilòmetres després de dinar.

Enllaç a la ruta, no és la d’aquest dissabte ja que vaig tenir problemes amb el gps i un tros no es va gravar bé, l’enllaç és a la de l’any passat.

Enllaç a wikiloc: Ermita d’Argimon

 

Arbúcies – Viladrau.

3 de Maig – 38 quilòmetres.

Després d’uns dies de relax i de paella pel delte de l’ebre, tocava fer  una escapada el diumenge. Em truca en Jaume, per anar amb el seu cunyat a fer una volta pel Montseny. Bona gent, bon menjar, bona zona, paisatges espectaculars, no ens hi negarem pas…

A les 7 del matí el passo a recollir per anar cap a Arbúcies, aparquem prop del camp de futbol, on viu en Jordi que ens farà de sherpa avui. Descarreguem les bicis i amb en Jordi cap al punt de trobada on segurament hi ha algú més que s’apunta a la sortida.

Ens trobem amb en quim, el president  del club ciclista d’Arbúcies, i quedem per esmorzar amb un altre xicot a Viladrau, ell farà carretera. Avui ens han preparat una ruta que ens portarà fins a Viladrau per la carretera de les aigües. Cada cop que pugem intenten fer una cosa diferent, i nosaltres ho agraïm així coneixem nous indrets.

Sortim d’arbúcies per la carretera que ens porta al coll de revell, però passat uns primers quilòmetres d’asfalt en desviem per un caminet prop de la riera que ens anirà a portar a la pista que porta a la embotelladora de font Regàs. Sortim del camí principal per un camí paral·lel deixant  la font a sota. Ens creuem amb els únics ciclistes de muntanya que trobarem en tot el dia. Passem pel Molí del Regàs i a l’alçada de la Caseta de Vilarò agafem la pista que està tancada per una cadena. Pista ample i de bon fer, ple de pinyes, i amb la que anem pujant metres de desnivell sense adonar-nos, al mateix temps gaudint amb les explicacions dels nostres sherpas.

 

Deixem la pista i agafem el camí del Pla d’Úfol, amb el que acabarem de fer tot l’ascens avui fins al coll de Cerdans on es troba la Font de Viladrau. Creuem la carretera que porta a Sant Celoni i per uns corriols ens apropem fins a Viladrau, per  un entrepà al centre de la Vila, on el company amb la bici flaca arriba.

La tornada per l’altre costat, baixem cap a la zona d’Espinelves, però sense arribar al poble passant pel Bosc de Masmiquel i de Casadevall, una zona boscosa preciosa.  Fem un quilòmetre per la carretera fins al coll de Revel.

Travessem l’eix per sota i fem un parell de pujadots a la carretera del Pla de Pigot, per tornar-lo a travessar, aquesta vegada per sobre, per anar fins a Sant Pere Desplà a buscar aigua, no arribem aquest cop a l’Ermita. L’altre vegada que vam venir vam pujar per aquesta zona i ens proposem baixar per un altre lloc, que es més llarg i s’ha de pedalar una miqueta més. Baixem per la zona del bosc de Can Merla i el camí de la Paradella amb alguna zona de sorra fina que ens dona més d’un ensurt. Aquesta zona estava marcada en molts de trossos amb la ruta btt 5 de la selva.

 

Acabem al centre del poble fent-la petar amb una cerveseta a la font de la Corbadora.

Enllaç a wikiloc: Arbúcies – Viladrau.

Rocacorba

5 d’Abril – 36 quilòmetres.

Fantàstica sortida de bici per la zona del Rocacorba. En Manel estava en un casa rural a Granollers del Rocacorba, prop de Sant Martí de Llémena, i va buscar una ruta per fer per aquesta zona.

Ens vam haver d’aixecar d’hora per marxar a les 7 cap a on estava en Manel, érem en Julio, Juan Pablo, Fernando, David, Jaume Benet, Jaume Pujades i jo, més en Manel que ja estava a la casa. A les vuit arribem amb una puntualitat suïssa amb alguna que altra pèrdua. Alguns fem un cafetó abans de la sortida i a conèixer una zona nova. La ruta promet molt.

Sortim i travessem la riera per sobre d’unes pedres vigilant no caure, els primers quilòmetres suaus seguint un camí paral·lel a la riera de Llèmena. El track que havíem agafat no estava bé, un tros de camí estava tapat (o ja no existia) així que vam haver d’improvisar una tros per la carretera fins a Llorà per poder tornar a empalmar camí de sorra. Que ens va portar fins a Canet d’Adrí, petit poblet envoltat de camps grocs de colza.

Seguim uns quilòmetres més endavant per una pista força plana i amb forces pedres que ens acosta cap al camí que ens pujarà cap al cim del Rocacorba. On amb 5 quilòmetres fem un desnivell de 500 metres.

El camí és molt dolent, amb moltes pedres, algunes les podem passar però d’altres ens obliga de tant en tant a posar el peu a terra. Però amb paciència anem pujant. Fins que enllacem amb la carretera asfaltada. Ara queden 2 quilòmetres pel cim. A 500 metres del cim ens desviem cap a l’ermita de Santa Maria, el Castell i la Roca corba que dóna nom a aquesta muntanya.

Un entorn privilegiat amb unes vistes inmillorables. Fotos de rigor i cap a dalt, toca arribar fins a les antenes, on hi ha una zona per enlairar-se els parapents. Fotos i abrigar-se que ara en teoria es tot baixada.

El camí de baixada amb moltes pedres i un falso llano que deunidó. La baixada ens ha deixat davant mateix de la casa on hem finalitzat la ruta. Han estat 37 quilòmetres amb 1200 de desnivell i força tècnics.

A la casa ens esperava un vermut i una fideuada que estava de mort. Jornada autèntica de btt amb una companyia immillorable tant a la ruta, com a la casa.

 

Enllaç a wikiloc: Rocacorba

Anglès – Olot – Hostal dels óssos

31 de Març – 85 quilòmetres.

Al mes de Març coincidint amb el bon temps, comencen un grapat de curses ciclistes: la volta a Catalunya, la Paris-Niza, la Tirreno-Adriatico, la Milan-San Remo i altres més properes com la passada edició de la Transmaresme o la 4a edició dels Ports del Maresme.

La nostra clàssica també ha arribat a la 4à edició, no té el glamur de les anteriors, ni el nombre de participants, 2 o 3 com a molt, però es la nostra clàssica de Setmana Santa. El carrilet d’anglès a olot i fins a Batet de la serra per anar a dinar a l’hostal dels óssos.

En aquesta edició només érem dos en Ramon i jo. La preparació  no és massa exhaustiva. En Ramon des del mes de Juny passat només ha agafat la bici dues vegades, dissabte i diumenge passat, el just per fer uns quants quilòmetres que li permetin fer la ruta amb dignitat fins al restaurant.

Sortim de Calella a les 8:45 i al voltant de les 10 comencem a pedalar, la ruta no té cap secret. Un plaer pels sentits, ocells, paisatge, vaques, ovelles, camps verds, camps llaurats, muntanyes nevades al fons i quilòmetres al davant.

Mica en mica van caient els quilòmetres, una suau pendent continuada d’entre el 3 i el 5% ens acompanya durant els primers 25 quilòmetres. Desprès baixada fins a St Esteve d’en Bas i per mig dels camps cap a les Preses i a Olot, fins a l’estació. Uns quants carrers per dins de la població ens porten a la carretera direcció a Santa Pau.

Repetim any rere any aquest restaurant, a part del menjar, per què ens tracten com a casa. En Ramon s’ha menjat els típics fesols de Santa Pau entre d’altres coses, jo una miqueta més suau encara queda la tornada. Hem menjat molt bé i amb un sol espectacular a la terrassa.

Ens preparem per fer la tornada, els primers quilòmetres de baixada i per dins d’olot fins tornar a enllaçar amb el carrilet. Ara només toca desfer el que ja havíem fet, però més suau ja que la majoria del trajecte és cara avall. Però amb l’estomac ple els quilòmetres passen més depresa.

Hem fet esport, hem gaudit del paisatge, del menjar i de la companyia. Segurament el proper any hi haurà la cinquena edició, oberta als qui vulguin venir. Encara que no tenim massa èxit de participants.

Enllaç a wikiloc: Anglès – Olot – Hostal dels Òssos

Can Carreres-Esplai-Calella (Volta Ciclista)

22 de Març – 40 km – 3 hores i quart.

Cap de setmana meteorològicament terrible. Dissabte de pluja i avui un vent que s’enduia fins i tot l’ànima. Quedem diumenge darrera de la benzinera amb en Jaume, en Fernando, en Miguel Angel i en Carles. La ruta prevista, pujar a la torre del foc  (telefonista). Volíem agafar pista ample, per evitar les enfangades del dia anterior de pluja.

Pugem direcció a la depuradora i a l’alçada del molí, canviem de ruta, anem cap al radar a veure si fa menys vent. El camí força trencat, fins i tot un arbre que feia barrera que un servidor va intentar sense fortuna treure del camí. Passem pel coll dels Altars i seguim pujant fins a la urbanització de Can carreres per agafar la pista de sorra, amb molt de fang i basses que va passant pel bagueny de Can Carreres fins al collet de Sant Andreu.

La idea era anar pel camí de les fonts fins a hortsavinyà però el Jaume li ha vingut més de gust pujar per la font dels amics. Baixem fins a l’entrada a la urbanització de Can Domenech i amunt, toquen fer 400 metres de desnivell, a estones amb vent força emprenyador. Quan arribem al creuament d’anar cap a Santa Maria i el Roure decidim que seria bo anar a fer un tomb per Calella. Demà surt la volta i a veure si veiem alguna cosa.

Acabem de pujar fins a la plaça Felix Rodríguez de la Fuente per baixar ara si per la carretera de les fonts fins a Tres Termes i d’aquí cap a Calella, baixem per la carretera nova l’asfaltada per no perdre temps.

Tots els camions dels equips estan al passeig, però això són altres límits, tot i que no som de carretera, quines màquines, els mecànics posant-les a punt. Em venen ganes de deixar-hi la meva plena de fang perquè l’ajustin una miqueta. Després de bavejar una estona cap a casa per la platja amb un fort vent en contra.

 

Enllaç a wikiloc: Can Carreres-Esplai-Calella (Volta Ciclista)

Transmaresme 2015

1 de Març – 84 quilòmetres – 7 hores i 10 minuts. Fa ja uns quants anys quan vaig començar a anar amb bici, sempre havia dit que no faria mai curses, això no va amb mi!!, però sempre n’hi ha una primera. I reconec que no m’ha desgradat l’experiència, no per la cursa en sí, sinó pel tema de cohesió de grup. Les reunions, les planificacions, les rutes per entrenar la distància i el desnivell, el menjar, on cadascú del grup ha anat agafant rols diferents i aportant els seus coneixements i  grau d’experiència. Ha estat el millor de tot. Sóc novell en totes aquestes coses, es la meva primera cursa. Massa gent, més de 1000, persones i amb diferents objectius: uns marcar temps, els altres superar el repte de l’any passat, altres conèixer rutes noves, acabar-la, gaudir d’una sortida amb els companys… En el grup nostre hi havia objectius de tot tipus . Suposo que cadascú es marca els seus propis reptes. Ens aixequem ben d’hora, alguns hem dormit poc, nervis?, suposo que sí!, que acabem bé, que no tinguem problemes, que ningú es faci mal,… Amb més o menys cara de son ens trobem a les 6:30 per anar cap a Santa Coloma, les nostres “santes parelles”, ens acompanyen per tornar el cotxe, això no té preu!!. A les 7:20 ja estem al lloc, descarregar bicis, menjar o beure alguna cosa i equipar-se, amb això passen els minuts i els nervis inicials, i bicis i més bicis ….. Ens agrupem com podem al final de la cua, exceptuant el Julio que intenta anar cap endavant, ell fa una altre cursa. Tothom molt animat, música marxosa i a les 8 en punt tret de sortida, comencen a sortir bicis i nosaltres ni ens movem, als 5 minuts comencem a tirar lleugerament. Tenim un convidat de luxe, en Juan, està a casa seva i a agafat la bici per acompanyar-nos el primers quilòmetres i fer-nos de guia. Un petit tram d’asfalt ens porta a enllaçar amb una primera pista de sorra amb lleugers desnivells i zones de descans passant pel costat de Sant Jeroni de Murtra. Al final d’aquesta zona un gir a l’esquerra és porta cap una primera rampa imponent on comença la pujada de veritat. Aquí hem gaudit doblement de la vista, cap al mar una vista impressionant sobre el Barcelonès, i cap a dalt un serp de colors de ciclistes que s’enfilen muntanya amunt cap a la Coscollada, el punt més alt d’aquesta zona. Arribats a aquest punt ens comencem a dividir en JuanPi, Fernando, Manel, Miguel Angel i en Juan Carlos, comencen a tirar endavant, jo  espero al Jaume  amb el que faré la resta de la cursa i pel darrera el Pere que s’ha quedat amb en Carles que persegueix l’objectiu d’acabar-la. Baixem per tornar a pujar cap al Turó d’en Galceran, per  agafar una sèrie de camins molt xulos per mig del bosc, baixem cap a la zona de Vallromanes per fer la darrera pujada d’aquesta zona que és fins al turó d’en Banús, una zona d’enllaç fins el bosc Gros ens porta a la primera part més divertida d’aquesta cursa uns corriols de llagrimeta molt ràpids que ens baixen fins a la riera d’Argentona on hi ha la primera zona  d’avituallament. Aquí tornem a enganxar-nos amb els nostres companys que ja acabaven, mengem alguna cosa i continuem tots junts cap a la zona més tècnica de la cursa. Una zona de corriols tant de pujada com de baixada que ens porten per les zones de l’esbarzer, l’oasi, can nogueres i els boscos de can gel. Hi havia trams amb forces arrels on t’havies de parar per què sempre trobaves algú caminant. A l’alçada de can Brugera enllacem amb el GR-83 on més endavant ens desviem a l’esquerra per fer una baixada molt ràpida fins a la riera de Can Rimbles. Tornem a pujar i a baixar cap a la zona de Dos Rius on hi ha el segon avituallament, aquí tornem a connectar amb el companys, però ells marxen més aviat i ja no els tornarem a trobar fins al final.

A partir d’aquí com diem nosaltres “territorio comanche”, ja ho coneixem. Però encara queden 40 quilòmetres fins a l’arribada. Pugem cap a la Creu de Rupit per anar cap a Collsacreu passant per la Casa Nova d’en Pibernat. Tercer avituallament a Collsacreu, el fem més ràpid que els altres. Passat Coll senís ens queda la part més dura del que restava, pujada cap al veïnat de Cal Paraire, i la pujada del Coll de Can Poliva, on molts ja s’han baixat de la bici i la pugen caminant. Passat això ja es qüestió d’anar fent quilòmetres. Primer Sant Martí i després cap a l’esplai on hi ha el darrer avituallament. Penúltima pujada del dia la de Can Pica cap a Hortsavinyà. Baixem per l’Erola, Coll de Porc i el camí de la Terra Roja, per fer la cirereta final de la sortida. Pujar la turó de la Can Vidal per la zona del parapent, una darrera pujada de pedres i uns corriols força complicats a aquesta alçada de la cursa. Arribada a Santa on la família estava esperant, i els companys que ja havien arribat. Fotos, hem anat a la carpa a menjar la botifarra reglamentaria i hem tornat a l’arribada per esperar a n’en Pere i en Carles que al final ho ha aconseguit, moltes felicitats!! T’ho has proposat i ho has fet, chapeau!!! El proper repte la Cabreres!!! Enllaç de la ruta a wikiloc: Transmaresme 2015

Erola – Llacs – Sant Martí – Torre del Foc – Cal Paraire – Dones d’aigua – Valla Blanca

22 de Febrer – 61 quilòmetres – 5 hores.

Avui era el darrera sortida seria abans de la transmaresme, anava just de temps, a la una havia de ser a casa, per tant no podia fer la ruta que tenien preparada els meus companys, que anaven fins al corredor. La idea inicial fer el llacs i la torre del foc, per acumular metres i després ja veurem.

Surto a les 7:35 de casa direcció a la riera dels cavalls per pujar pel costat de l’autopista cap a 4 camins. Molt de fred i gebrat per tot arreu, buff.  Començo a enfilar cap a coll de porc i gairebé a dalt em trobo amb en Carles i en Pere que anaven cap al corredor, parlamentem una estona i cap amunt. Passat coll de porc em trobo amb en Jaume, que m’acompanya fins a l’erola, on el deixo. Ja que estava indecís en que faria.

Baixada cap a Can Pica per pujar a l’esplai on les ventades de la darrera nevada han fet caure el pal que hi ha enmig de la plaça  on hi havien tots els rètols indicadors.

Agafo el camí que baixa cap al gorg negre, on el fred comença a fer-se més intens. Els plans que hi havia de baix de tot semblaven la siberia. El llac estava ple fins a vessar. Foto de rigor i continuem passat el llac a mà dreta surt el camí que puja cap a Sant Martí.

És un d’aquells camins per anar fent 5 quilòmetres amb unes pendents acceptables que em pugen fins a l’ermita de Sant Martí on aprofito per fer un petit mos i contemplar unes magnifiques vistes del Montseny.

Surto a l’esquerra per la pista que em torna cap a l’esplai però a mig camí giro direcció al roure, toca pujar un altre cop. Aquí el vent a començat a apretà de valent, però ha estat només una estoneta. A l’ermita de Santa Maria hi havia uns quants feligresos resant a fora. No els he volgut molestar i he continuat el meu camí.

A la cruïlla de dalt agafo el desviament que per la pista que passa per mig dels castanyers em portarà als peus del turó gros on hi la torre del foc. M´he creuat amb forces excursionistes en aquest tros. Han tornat a posar un candau a la porta i ja no es pot pujar un altre cop. Com que les forces estan bé i vaig bé de temps decideixo que tornaré a pujar al Montnegre pel costat de Sant Iscle.

Després de tanta pujada toca baixar una miqueta, primer cap a la urbanització de font Montnegre per agafar un camí que em deixa als peus de cal paraire. Segueixo baixant fins a coll senís per agafar la pista que va fins a dones d’aigua, tot el que ha costat pujar en 20 minuts ha estat de baixada,…

A l’alçada de la casa de colònies de Can Bosch, tornem a pujar cap a la urbanització de font Montnegre, on agafo el camí de Can Pera per enllaçar amb la pista que puja de Can Ginebra direcció a Can Palau. Unes quantes pujades per aquí per agafar el darrer desviament del dia, tornar a pujar cap al roure aquesta vegada per la balla blanca. “Sense preses i sense pauses” amunt, aquest tros el vent a molestat bastant, .. Un cop a dalt ja n’hi ha prou,.. Cap a casa, baixo cap al turó d’en cona per enllaçar amb la pista que puja de la font dels amics. Giro cap a la plaça Felix Rodríguez de la Fuente, esplai i ara només queden les rampes de Can Pica i hortsavinyà per arribar a l’erola.

Mira que fem bromes a vegades amb l’erola i qui té les claus d’entrada. Dons avui la meva sorpresa ha estat que la porta estava oberta amb unes senyores resant a dins. M’han deixat entrar i fer una foto. Hauré pujat més d’un centenar de vegades a aquesta ermita i mai l’havia vist per dins.

Baixada pel mateix camí cap a casa, amb un vent que bufava de valent. Per ser el darrer entrenament no ha estat malament del tot 61 quilòmetres i 2100 de desnivell, ara toca descansar per la propera setmana.

Enllaç a wikiloc: Santa Susanna – Erola – Llacs – Torre del foc – Cal Paraire – Dones d’aigua – Valla Blanca

 

 

Santa Susanna – Massís de Cadiretes

14 de Febrer – 82 km – 5:45 minuts.

Seguim amb la preparació de la trans, avui una ruta d’aquelles que no et deixa indiferent el Massís de Cadiretes. Mira que fa temps que anem amb bici per aquestes muntanyes i cap de nosaltres exceptuant el Julio havia pujat a Cadiretes, la llunyania d’aquest Massís ens ho havia fet repensar més d’una vegada.

Avui érem en Juanka, en Manel, Julio, Juan Pablo, en Jaume, en Carles, en Pere Godino, en Fernando i un servidor. En David ens ha acompanyat un tros fins a blanes. Sortida de la plaça com sempre i anem voltant pels camps, dia nuvolós però no amb gaire fred. Els primers quilòmetres suaus ens porten  cap a la Tordera, enfilant-la amunt pel seu costat dret fins que travessem el carretera de Tordera a Blanes direcció a Can Bruno, on agafem el corriol de sempre.

A l’alçada del turó d’en Trompeta girem direcció Sant Pere del Bosc i en el camp de motocròs en David s’acomiada, això no va amb ell, se’n va a fer uns quants corriols. Baixem cap a la depuradora i travessem cap a l’església de les Alegries.

Uns quants quilòmetres d’asfalt donen peu a la pista de sorra, aquesta enganya una mica, ja que sempre tira amunt, però de forma suau però amb un parell de repetjons guapos. Ens reagrupem al coll de la Palomera on hi ha el dipòsit.

A partir d’aquí tot baixada fins a Tossa, camí ample i de bon fer, entrem a Tossa per la carretera de Llagostera, on hi havia un control policial. Ens han deixat passar, fèiem cara de bona gent. Girem cap al camp de futbol on fem la darrera parada per treure’ns una mica de roba. Creuem un petit rierol amb algun que altre ensurt,per enllaçar amb la pista que puja a dalt.

La primera rampa ens ha donat la benvinguda a Cadiretes, 100 metres al 17% no ha estat gens malament, buff, ens esperen 6 quilòmetres fins a dalt amb un desnivell de 500 metres. Els primers quilòmetres son portables, posem el mode “patiment” a ON i cap a dalt. Conquerim primer el Coll del Sastre, per passar després al costat de la Mare de Deu de Gràcia, on la pendent a pujat considerablement. Entre el quilòmetre 4 i 5 està la part més dura d’aquesta ascensió amb alguns pujadots de campionat. Però poc a poc arribem a dalt. Els darrers 20 metres a peu fins al punt geodèsic i la creu del Puig de Cadiretes, 519 metres d’alçada.

Aprofitem per fer fotos  i esmorzar, ens ho hem guanyat, rialles i bon rotllo acompanyen tota la sortida. Ara queda la tornada. Els 10 següents quilòmetres no han sigut molt exigents però si un constant puja i baixa. El camí ens ha portat primer cap al Puig del Pedrigolet per enllaçar amb la urbanització de fontbona. Seguim per la serra d’en Jaume fins al coll de Terra Negra on tornem a creuar la carretera de Llagostera a Tossa.

Ara toca pujar fins a la casa de Colònies de Can Mundet on al cap d’un parell de quilòmetres agafem la carretera que ve de l’ermita de Caulés, ruta que vam fer fa un parell de setmanes. Però avui canviem l’itinerari. A l’alçada de Cal barraquer girem cap a les urbanitzacions de Lloret, primer passem per Lloret Residencial, després per Lloret Blau i per les Masies de Lloret, uff quin munt de cases enmig del bosc….

Les darreres rampes ens deixen a l’alçada de Montbarbat molt a prop del poblat ibèric. Avui decidim baixar per RocaPlana, ja que alguns del grup no hi havien passat mai. Foto de rigor a la pedra i ara si tot avall fins a casa. Al final han sortit 82 km amb gairebé 1600 de desnivell, no ha estat gens malament. Gran ruta per zones on no havíem passat i millor companyia.

Enllaç a wikiloc: Santa Susanna – Massís de Cadiretes